Un silenci massa sorollós a la ciutat dels sants

...“La cúpula eclesiástica mantiene una legislación canónica que obliga a encubrir y perdonar los delitos del clero. Muchos apuntan al desconocimiento de la legislación penal por parte de los obispos y superiores, y la frecuente implicación del Derecho Penal Canónico que contribuyen a hacer el problema mucho más grande. Sin embargo, esto va mucho más allá del desconocimiento y la aplicación de las leyes. Ellos practican el más vergonzoso de los delitos que es el de encubrimiento.“...

                                             

                                              Autora: Nanny García Gómez. Publicat el 8 d’abril de 2017

En un món cada vegada més globalitzat i dominat per la moderna tecnologia de la comunicació i transmissió de la informació, existeix un reducte on, qui hauria de saber, administració i mitjans de comunicació, no saben o callen.

Evidentment, “Lo pare carbasser”  té la sospita que en aquest cas no pot ser altra cosa que el desconeixement, perquè del contrari caldria preguntar-se sobre quin silenci pot comprar un altre silenci i a canvi de què?

 

El passat 12 d’abril de 2017, Gemma Camps, redactora del diari de la Catalunya central, Regió7 de Manresa, hi publicava un article titulat: Els desafortunats recanvis del bisbe de Vic.

En aquest article es fa referència al poc encert del bisbe de Vic, en la tria del relleu de comunitats que  han marxat o s’han extingit de les seves respectives parròquies, al portar-hi per substituir-les, comunitats amb els seus fundadors acusats d’abusos sexuals.

A Vic, el 2012, la marxa dels franciscans del convent de San Francesc al Remei després de 800 anys de presència a la capital osonenca, va fer que el bisbe hi portés l'Institut Religiós Deixebles de Jesús de Sant Joan Baptista, una comunitat religiosa fundada a l'Argentina el 1986. El seu fundador, Rubén Agustín Rosa Torino va estar acusat d'abusos sexuals. El 2016 va ser detingut i l'arquebisbat de Salta (Argentina) el va expulsar del sacerdoci després d'una investigació canònica. Els denunciants dels abusos, que s'haurien produït entre el 2009 i 2013, són un ex novici i una ex monja.

Rosa, però, no es l'únic membre d'aquesta comunitat religiosa acusat d'abusos sexuals. Una situació idèntica s'ha donat en el cas del sacerdot Nicolás Osvaldo Parma Vega, conegut com el “padre” Felipe, que es va unir a l'esmentat institut el 2000, i que ha estat acusat pel mateix ex novici i la mateixa ex monja que Rosa. En un cas i l'altre hi ha més testimonis.

Acusat i acollit a Vic

Parma va ser acollit pel bisbe de Vic i, actualment, encara sembla que viuria a la capital osonenca, tot i que ho fa sense exercir. Quan hi va arribar, l'any 2013, es va fer càrrec de la parròquia de la Mare de Déu del Remei, a més de ser vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.

 

 

Delicte de silenci

 

Els mitjans de comunicació generen uns entorns que poden produir actituds de discussió, de submissió o de silenci, donat que al ser els mecanismes utilitzats per la societat per informar-se, seran també els espais als que acudirà per construir les seves opinions entorn a determinat tema, i per determinar si una opinió és dominant o minoritària. D’aquesta manera, l’ocultament dels mitjans de determinades conductes i opinions pot alterar la forma en que aquestes són percebudes  per la societat.

 

És funció dels mitjans de comunicació, l’exercici de la propagació de la denuncia d’abusos que  obliguin a l’administració pública a una acció contra el que s’ha tolerat en privat. De no ser així, censurar conductes que transgredeixin normes contribueix a fer-la més adequada i més acceptable socialment.

 

 

Les organitzacions eclesiàstiques, opten per la drecera del silenci emparant-se en la legislació canònica, per vetar el dret a la paraula i a la pregunta, i així furtar al ciutadà la convicció de que el silenci davant segons quins tipus de conductes, esdevé un tipus de delicte.

 

El silenci  dels pobles, enforteix el poder absolut, el procedir arbitrari dels governants, els abusos d’organitzacions jeràrquiques, i els obedients comportaments dels representants de la ciutadania que segueixen sense cap mena d’objecció les consignes de qui mana.

És precís vèncer aquests silencis que fomenten la corrupció i la impunitat. Si no es fa així, si no es posa per davant la cultura de la honestedat i de la consciència cívica en l’esdevenir dels assumptes dels partits, de les organitzacions, de les entitats, de les empreses,... que no ens expliquin històries sobre la regeneració de la democràcia. La regeneració de la democràcia comença en cadascun de nosaltres, amb independència de que el polititzat sistema judicial doni respostes, massa sovint, insuficients. Resulta ja massa caduc i obsolet el «deixem que els tribunals actuïn» quan precisament els que ens recomanen això, saben el podrit que està el pati.

Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.

Participa i guanya entrades pel cinema, teatre o vals de descompte dels comerços del barri

Amb

de Remei

FUNGUS. El rei dels Pirineus
lo pare carbasser.jpg
images61.jpg

Coneix l'agenda cultural de la ciutat

Si tens un projecte, ens agradaira coneixe'l

Coneix les entitats i associacions del barri