La resposta està ... en el vent.

El Premi Nobel de Literatura de 2016 ha estat atorgat al cantautor Bob Dylan. Tot i amb  aquesta concisió i asèpsia, llegir-ho produeix una mena de nosa,... assimilar-ho ... costa.

Reconec sense matisos ni lletra petita la vàlua i la rellevància d'un cantautor com Dylan; seria neci ignorar l'enorme transcendència que aquest artista ha tingut per a la música.

 

Però el Nobel de Dylan em sembla una frivolitat, un estridència, un disbarat, una relliscada, una ximpleria, un error. No perquè consideri que un tipus com Dylan no es mereixi un Nobel sinó perquè penso que es mereix el de Literatura tant com el de Física o el de Química. Si volien donar un Nobel a Dylan, millor haurien fet en crear una categoria nova, la de "Música", en lloc de fer el que han fet: buscar una pirueta argumental dient que ha "creat noves expressions poètiques dins de la gran tradició de la cançó nord-americana ", que els permeti donar " perquè sí " dit guardó al cantautor nord-americà, especialment quan aquest bon senyor no ha escrit una sola obra que es pugui considerar literària.

Em sembla un error donar el Nobel de literatura a Dylan respirant encara escriptors tan magistrals com Richard Ford, un dels millor narradors vius, Paul Auster, Don DeLillo, Ian McEwan o Philip Roth, per citar només alguns exemples i deixant conscientment al marge a magnífics poetes i dramaturgs per estalviar temps i espai. Per què penso que és un error? Perquè la qualitat estrictament literària de Dylan és en general mediocre. És cert que, combinant la lletra i la música, Dylan aconsegueix fer indubtablement art innegablement genuí, però, atenent a tot el que no és purament musical, l'enginy "poètic" de Dylan brilla en molt comptades ocasions per exemple, en la llegendària "Blowin in the wind". Dit d'una altra manera: Dylan com a cantautor és una icona però com "poeta" és del pilot. I si algú vol discutir això, convido a que es llegeixi amb deteniment les lletres de les cançons de Dylan perquè descobrirà que moltes no són precisament per tirar coets, per cada lletra acceptable hi ha diverses que o bé et deixen indiferent o directament fan vergonya aliena. Poesia és la de Lorca, Lautréamont, Kavafis, Szymborska o Espriu, Carner, Riba...; el que fa Dylan és una altra cosa. Per això resulta sorprenent, i francament ofensiu  que havent tanta qualitat on triar es premiï un artista que passarà a la història de la música però mai a la de la Literatura. El Nobel a Dylan és una bufetada que ni Ford ni Auster ni DeLillo ni Roth ni un altre bon grapat d'escriptors excepcionals es mereixen. Si el camp literari actual fos un erm ... doncs hi  estaria d'acord, però no és el cas ni de bon tros. A més, que aquest cantautor tingui el mateix Nobel que es va negar a autors tan prodigiosos com Borges, Tolstoi, Ibsen, Miller, Kafka o Calvino és una broma de mal gust. Punt.

D'altra banda, posats a premiar forans aliens a la "nació literària", per què no un guionista o un director de cinema? Al cap i a la fi, són de facto narradors d'històries i, molts d'ells, objectivament millors que Dylan en aquests menesters.

Hi ha qui s'ha envalentonat i ha sortit en defensa del Nobel de Dylan apel·lant a Homer, Safo, els joglars, els trobadors i dels càntics com refutació als que pensem que un cantautor no es mereix el Nobel de literatura o als qui creiem que posar a la música dins de la literatura és barrejar naps amb cols. Fins i tot a risc de desil·lusionar als que han ejaculat xampany a la calor d'aquest Nobel, les cançons de Dylan no tenen res a veure ni amb la còlera d'Aquil·les, ni amb les peripècies d'Ulisses, ni amb l'esquiu Sant Grial, ni amb l'espasa de Roldán, ni amb el gos de Culann, ni amb l'amor cortès, ni amb tot aquest etcètera que integra l'anomenada "literatura oral". La literatura oral va ser una necessitat en un context en el qual la veu era el millor suport quan no l'únic. Al segle XXI, apel·lar a la "literatura oral" per donar suport a Dylan és, com a mínim, anacrònic i, molt probablement, una estupidesa. A més, tornant a allò de "explicar històries" oralment i a la "tradició nord-americana", Dylan és un simple teloner comparat amb monstres com Johnny Cash que dit sigui de passada: no té cap Nobel. Fins Bruce Springsteen ,que té en el seu haver el mateix Nobel que Cash, ha sabut explicar-cantar la història recent dels EUA millor que Dylan. Així les coses ... ¿algú em vol dir, per exemple, quina història explica el flamant Nobel a la famosa "Knockin on Heaven's door"? La qualitat literària  resideix a repetir una i altra vegada la mateixa frase com si estiguessis a la vora del coma etílic?

Malgrat tot, el Nobel a Dylan té una conseqüència positiva: Catalunya està avui més a prop d'aconseguir un primer premi Nobel en Literatura amb ... Josmar. És tot un consol.

Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.

Participa i guanya entrades pel cinema, teatre o vals de descompte dels comerços del barri

Amb

de Remei

FUNGUS. El rei dels Pirineus
lo pare carbasser.jpg
images61.jpg

Coneix l'agenda cultural de la ciutat

Si tens un projecte, ens agradaira coneixe'l

Coneix les entitats i associacions del barri