Entrevista de la FAVIBC a la presidenta de l'AVV del Remei

Carme Vilaregut va néixer a Vic, el 1958. La Carme viu al barri del Remei des dels onze anys. De família humil, el seu pare va comprar un dels pisos oferts als socis de la Cooperativa Joan XXIII. El fet de viure a la cooperativa, va apropar-la junt amb altres joves al món social: ajudaven els nens i els més joves en el lleure educatiu i en el reforç escolar. És presidenta de l’AV del Remei de Vic des del novembre de 2016.

“El barri del Remei  és un barri situat a la part sud de la ciutat de Vic, actualment compta amb uns 7.000 veïns i veïnes. És un barri extens, divers i multicultural en el qual hi conviuen famílies descendents de les primeres onades d’immigració andalusa, població autòctona ara ja d’una edat avançada i, també un  nombre elevat de famílies  provinents de països del nord i del centre d’Àfrica, d’Europa de l’Est, de Sud Amèrica, del Panjab, de la Xina... formant un amalgama de cultures ric i complicat alhora. És un barri amb 2 nuclis diferenciats el Pla del Remei i els Habitatges Montseny, cadascun d’ells amb una idiosincràsia ben definida. El primer, el Remei, connecta  i  forma part del nucli històric de Vic,  però  el riu, la carretera i la via, juntament amb una planificació urbanística i social nefasta  el mantenen apartat del centre . Amb el  pas del temps s’hi ha edificat múltiples blocs de pisos, densament poblats que han fet  desaparèixer  les poques  masies que formaven  part del camí ral cap a Barcelona. Actualment té un alt índex d’immigració. El segon, els Habitatges Montseny neix com a habitatge social  per acollir les famílies immigrades,  en plena època franquista, a la segona meitat dels anys 50. Les Cases barates, en dèiem, o les cases del Sindicat. Un barri dins un altre barri. En aquest cas el pas del temps no ha modificat la seva façana urbanística, ni el seu objectiu,  ja que continua  acollint la immigració  que al llarg de  diferents èpoques i des de diferents punts  va  arribant  a la ciutat. Un i altre barri, però més específicament els Habitatges Montseny, estan mancats de serveis i pateixen encara un greu punt de marginació. És un sentir compartit dels veïns que les administracions sovint els obliden  i continuen reclamant una justícia social que es fa més necessària amb l’arribada de la crisi.

 

Val la pena ressaltar les dues actuacions urbanístiques que van fer-se amb gran encert al barri a l’any 2009, amb finançament europeu, van permetre l’edificació del Centre Cívic als Habitatges Montseny, l’Escola d’adults Miquel Martí i Pol, l’arranjament de places i carrers al Remei. Juntament amb  el bon funcionament del CAP i de  l’espai cultural ETC i més cap aquí la creació de l’escola de la Sínia, configuren actualment les entitats de referència al barri. Són actuacions puntuals, mancades d’un objectiu a llarg termini que impliqui un treball de reconeixement, de vàlua, de xarxa i una voluntat política amb  unes actuacions valentes i de dignificació.

 

A la Junta de l’Associació de Veïns són unes quinze persones, entre els cinquanta i els seixanta anys. Han aconseguit incorporar a l’Associació un grup de joves, representants de diverses cultures, amb l’objectiu que s’impliquin i que se sentin més arrelats al barri. També disposen de col·laboradors per accions puntuals: l’espai web, les festes del barri, etc. “Hi ha molta gent que dedica hores a resoldre la burocràcia que es genera en les associacions: subvencions, justificacions, comptabilitat, certificacions, etc. Voluntaris que passen hores i s’han de formar en administració, fiscalitat, difusió... Una associació pot fer molta feina sempre que hi hagi diàleg amb els veïns i amb l’administració. Si a més estàs en un barri com el nostre, amb tantes mancances socials, t’has de fer sentir, que sàpiguen que existeixes”.

Les dones i el moviment associatiu:

“Revisant arxius i també en l’actualitat, m’adono  que al Remei també,  hi ha hagut una majoria de dones que han format part de   l’associació o que han ocupat els càrrecs en  les darreres juntes, l’actual també. Fent una petita reflexió crec que aquest fet es dóna perquè nosaltres, les dones,   en un moment determinat, decidim  passar a l’acció davant les injustícies o els reptes veïnals. I no ho volem ni podem fer-ho  soles. Actuem com a element cohesionador, buscant complicitats i suports per aconseguir que ens escoltin.  No es parla només  en nom d’aquest element, sinó en nom  tot el barri. Potser perquè el paper de la dona  dins la família ha  jugat i juga encara  un  rol important basat en la gestió de conflictes, en l’escolta, en el suport,  defugint la individualitat. Crec que aquests trets són la base del nostre  aprenentatge social, de la lluita conjunta, de la força del grup, en aquest cas la força dels veïns i veïnes. En una societat totalment  patriarcal encara és just i bo de veure com els canvis i la lluita des de les associacions, amb veu de dona, són capaços de  transformar els barris  i esdevenen  un toc d’alerta constant per a les  administracions.

 

La feina de formigueta, feta per Rosita Verdaguer als Habitatges Montseny, n’és un exemple. Ella no acceptava que els Habitatges Montseny no tinguessin cap identitat. Ella va ser durant molt temps la veu dels veïns. Mantenir un espai obert per als infants, connectar a partir d’ells amb les famílies, detectar mancances de tots tipus, vetllar per a la gent gran i esdevenir interlocutora entre veïns i administracions , va ser la seva lluita i el seu triomf. És per aquesta raó que un  dels objectius de l’AV actual és continuar la seva tasca. 

 

De fet el meu inici en el món de les associacions és força semblant. Com a mestra que sóc la preocupació per als infants i joves del barri, en el meu cas del Remei,  m’ha conduït fins aquí. Personalment  m’inquietava la manca de recursos, la segregació cultural a les escoles de Vic Sud, el nul  seguiment de  la població més jove del barri davant el seu fracàs escolar, dibuixant un  futur incert en clara situació de risc. I vaig  decidir a posar fil a l’agulla. Vaig decidir a  formar part de l’AV del Remei, ara ja  fa 3 anys. Quina descoberta! davant meu es va obrir tot un món, un món àvid d’actuacions, amb possibilitats infinites, un treball intens i compartit, per representar i actuar com a portamveu de qui ho vulgui  i ho necessiti, davant qui ens ha d’escoltar o de  qui ens ignori o menystingui per viure i conviure en aquest entorn.

 

Hi ha un llarg camí a recórrer en uns barris colpejats profundament per la crisi i  per la gran  diversitat de cultures que hi viuen.  Volem  treballar fent  xarxa amb les entitats de referència al barri, unint esforços i guanyar poder per  als nostres veïns, també  les dones, que per cultura i tradició, per poc coneixement de la llengua o desconeixement de les administracions són encara invisibles a la societat. Volem obrir de nou el debat social  pel que fa a l’oferta de lleure en vacances i als casals, que beneficia més als nens que a les nenes i noies joves. Volem incidir en la lluita per l’abandonament escolar,  per tal de continuar una formació universitària i humanística, que si bé és també minoritària, encara correspon majoritàriament als nois.  Volem treballar  per acostar les noves tecnologies a tots els veïns, sobre tot a les dones, perquè  esdevinguin autònomes a l`hora de realitzar les petites gestions quotidianes relacionades amb la salut, l’escola o la gestió familiar, des de l’AV volem  facilitar aquesta formació i seguiríem ben segur la lluita per l’habitatge digne, els sous, perquè la nostra societat és del tot patriarcal encara”.

Quins són els objectius de l’associació de veïns que presideixes i reptes de futur:

“Actualment l’Associació de Veïns té com a prioritats organitzar-se per representar als veïns i veïnes del barri i  desenvolupar el sentit de pertinença i  estimació pel barri on viuen. Prioritzem el  contacte i el diàleg obert amb tots  els veïns, i aprofitem el mercat del diumenge al barri per preguntar, saber i actuar sobre inquietuds i desitjos.  Hem aconseguit tenir una nova seu, ja saben on trobar-nos! Al carrer Candi Bayés, 40. Hem creat una  pàgina web  per  fer difusió dels nostres projectes, per fomentar la interacció entre els veïns  i perquè som conscients que l’ús de les noves tecnologies ens apropa també als veïns més joves. Així, un altre objectiu és el d’aconseguir que a l’Associació de Veïns hi participin també grups de joves del barri. De moment i per primer cop s’ha creat el grup de joves, som conscients que amb ells l’AV guanya noves mirades i més força.

 

 

Treballem  per celebrar les festes tradicionals, sobre tot  la festa major del barri  cada setembre,   però també sabem que la nostra tasca va molt més enllà. Per aquesta raó ens organitzem en petites comissions, som el que som, i tirem endavant projectes de caire social, que fomentin la cultura i l’educació, com la dinamització de la biblioteca del Montseny, que actua com a suport educatiu, com a ludoteca i com a punt de reunió. Ja formem part, per primera vegada, de la Xarxa de Biblioteques Socials.

 

 

A més llarg termini ens proposem  la creació d’un Ateneu al barri. Un Ateneu, el del Remei, punt de trobada, de debat, discussió, seu social,  cultural, artística...Treballem també per   la dinamització del comerç, un comerç que s’adapti al barri, no a l’inrevés. Volem
treballar amb les entitats del barri, colze a colze, contents, decidits, sense por.

 

Com a Associació volem promoure uns valors democràtics, de respecte, d’igualtat i de convivència.  L’actual Associació no parteix de zero, segueix les petjades de les anteriors associacions reivindicant espais de cultura, creant vincle entre les existents, escoles, Punt Òmnia, organitzant trobades multiculturals, així com  activitats com el teatre social i antirumors per desacreditar els estereotips que pateixen els immigrants com a persones i com a col·lectiu. Important també el suport a  la lluita per aturar els partits xenòfobs i feixistes a l’hora de manipular els conflictes veïnals del barri, apostant per la mediació i el diàleg enfront de la segregació”.

Totes les accions i propostes es porten a terme amb l’ajuda de les Administracions. Com valoreu el suport rebut:

“L’Administració local ens reconeix i col·labora amb l’Associació de veïns, la meva experiència, molt breu encara, és positiva. Si bé trobo a faltar la planificació d’actuacions socials, culturals que no responguin només a demandes puntuals. Situacions tan difícils derivades de la segregació o marginació que fa temps pateixen aquests barris no es resolen sense la voluntat d’acords que traspassin aspiracions polítiques del grup que governa. Caldria blindar-les ja que en actuar-hi només de tant en tant, fan que les problemàtiques esdevinguin endèmiques i de difícil solució.  

 

 

L’autoestima del barri depèn també de la mirada que els altres tenen sobre nosaltres. La recuperació d’aquesta autoestima, comença amb l’estima i la dedicació que la mateixa administració local hi aboca. El Remei fa un gran servei a la ciutat. Nosaltres diem que A Vic hi ha Remei, o que Vic té Remei, responent a una crítica però també a una afirmació d’identitat. La nostra lluita és la seva. El perfil del barri necessita actuacions valentes, que suposin una discriminació positiva perquè hi ha una fragilitat social, econòmica, d’identitat i personal que ho fa evident. Després de  la crisi trobem a faltar un seguit de serveis que feien possible un treball a peu de barri  que cohesionava diferents cultures, que detectava i que feia possible  arribar a totes les franges d’edat, a tots els col·lectius  i que en definitiva permetia actuarhi amb encert. Recordo la gran feina feta pels tècnics comunitaris quan jo vaig entrar  a l’Associació. Actualment aquests plans d’actuació són parcials, dinamitzats per persones qualificades però que disposen de contractes de treball per un breu espai de temps, cosa que dificulta la creació d’ una base sòlida i permanent d’actuació i de seguiment.

 

 

Per últim afirmar que la burocràcia i la legislació actual  pel que fa a Associacions   encalla les accions més bàsiques a l’hora de demanar qualsevol tràmit, subvenció o material. No és conegut de tothom que les Associacions estan formades per gent voluntària, que treballa la major part del dia o que són persones jubilades i que per tant tampoc són experts coneixedors del funcionament de les administracions?  Cada pas implica moure   un engranatge massa pesat i complicat per a les Associacions, sobre tot perquè des de les Administracions també se’ns reclama constantment. El treball és dur.  Seria interessant que d’alguna manera s’acompanyés a les associacions també en aquestes tasques i que la nostra presència no fos un pur tràmit; l’assessorament i la confiança són imprescindibles, perquè sincerament el fet d’existir com a Associació a vegades és un miracle”.
 

 

Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.

Participa i guanya entrades pel cinema, teatre o vals de descompte dels comerços del barri

Amb

de Remei

FUNGUS. El rei dels Pirineus
lo pare carbasser.jpg
images61.jpg

Coneix l'agenda cultural de la ciutat

Si tens un projecte, ens agradaira coneixe'l

Coneix les entitats i associacions del barri